La cosa funciona de la següent manera:
Quan arriba el cap de setmana, un sempre busca un pla interessant. Busquem anar a algun lloc de la òstia,ya sigui a escalar en corda o en block. Hi ha una infinitat de sectors i de alternatives. Corda a Moyà, bloc a Can Bruguera, corda a collsuspina, Montserrat, bloc a Savassona, corda a Margalef…
No obstant, hi ha un lloc que mai valorem prou, però que ens té enamorats. Can boquet no és, ni de bon tros, la millor zona de bloc de Catalunya, però la tenim a 10-15minuts de casa, a Sant Mateu, la muntanya de tota la vida on hem crescut. Considerada com una zona de bloc abandonada que sembla torna a revifar, Can boquet conserva la majoria de blocs que es van obrir no fa molts anys enrere, i s’hi sumen nous problemes igual d’interessants que els anteriors. A mí, personalment, m’encanta. Sé que la graduació no està gaire ben feta, sé que la majoria de problemes consisteixen en regletes i mans infimes, que destrossen els dits arquejats. Sé que els bloks son de granit i, creieu-me, sé que el granit destrossa les mans (a mí me lo vas a contar…). Però m’encanta, que voleu que hi faci. Potser és per la tranquilitat que s’hi respira. Potser resulta que la proximitat de la zona ha fet que les hores de blok a Can boquet tripliquin les hores a qualsevol altre zona. Nouse, però m’encanta.
Ride my rocket, 6c+
Ride my rocket, 6c+
Jo m’hi sento com a casa. Pujo amb amics i dsifruto. Pujo sol i disfruto. Disfruto d’aquell paratge especial i de l’entreteniment que m’ofereix la natura. M’estiro al crashpad i penso: “aquí és on vui estar”. Llluny de ciutats grans, de ambients podrits i de societats que han perdut el nord i han decidit preocupar-se més pels diners que per les pròpies persones.
A mi l’escalada m’ha canviat la vida, a modo de medecina. Sempre ho dic i mai hem cansaré de repetir-ho. Can Boquet va ser el primer escenari d’aquesta nova vida i, és clar, és especial.
terapiadeblock 